Berni, 3 agost, primer dia, Arribada

Bon dia, nit, o el que sigui allà on llegeixis això. Aquí és… ni idea… dos quarts d’onze de la nit, però això vol dir que a Barna són les cinc de la matinada i que de les últimes 48 hores només n’he dormit qatre o cinc.Diria que el jet lag és el pitjor de volar i els trajectes llargs, però la veritat és les turbulències i les malcarades, velles i arrugades d’Iberia són molt pitjor.



Deixant de banda el cansament, EEUU és un lloc genial, més o menys com me l’imaginava, però és diferent viure’l en primera persona. Suposo que no cal ni que comenti que aquí tot és descomunal, des del propi aeroport (NY resulta que té tres aeroports principals i tres de provincials, el JFK on he aterrat jo té 9 terminals, per a que us en feu una idea l’aeroport del prat en té 4) fins als edificis, les carreteres, els cotxes i les persones.

Una de les coses que més m’ha agradat és veure Queens (encara que només sigui des de la furgoneta), és tal i com es veu a les sèries i pel·lícules: tot de cases unifamiliars molt mones fins que de sobte sembla una barriada marginal. Molt curiós.

De momento pel que he vist dels americans són força simpàtics, molt porcs (no tenen cap mirament en tirar els envasos del refresc o batut per la finestreta del cotxe) i uns bojos al volant. Si mai algú us diu que els americans condueixen bé, no només us està enganyant sinó que no té ni idea de què parla: no coneixen els intermitents, les línies continues existeixen només pel plaer de saltar-se-les, la prioritat la té qui tingui més mala baba, he vist avançaments temeraris, per sobre d’isletas i ones de seguretat, el conductor que em portava s’ha saltat un doble línia contínua per fer un canvi de sentit a south central park street, i després ha fet marxa enrera tranquil·lament, s’ha barallat amb una ambulància per poder girar primer a mà dreta i no parava de pitar els “slow ass” que complien el límit mentre ell anava a 70 a zones de 50. Per cert, si un dia hi ha caravana o el trànsit va més lent del que voleu a la carretera, no us preocupeu i avanceu varis cotxes per l’arcén, ho he vist fer a dues o tres persones.

Una altre cosa que m’ha sobtat és que hi havia carreteres enormes, laberíntiques, impossible d’arribar a Manhattan per on vols si no coneixes el camí, riute del nus de la trinitat. De fet crec que he vist centenars de milers de cotxes i... només dues motos!! No hi ha motos! Ells s’ho perden, però he d’admetre que, com a mínim, una moto era una harley i l’altre una CBR600 amb una conductora que estaba más rica que el pan con bimbo con chocolate!

He pogut fer una ullada a Times Square i he vist que encara fan el Rey León, a veure si hi ha sort i dijous trobem entrades... També he vist el cub d’Apple i desenes de gratacels famosos (només entrar a Manhattan canvia radiclment la sensació).

Potser un dels moments més emocionants ha estat al sortir de Queens cap al Hudson, després de pujar un pont apareix l’skyline de NY, que no es veia fins aquell moment... ha estat una imatge preciosa.

Bé, espero que sabreu disculpar-me si alguna cosa no s’entén massa, però estic mig adormit i vull ficar-me al llit.

Bona nit, dia a tots.